Dolby 3D és un dels dos sistemes en els quals s’utilitza un filtratge de la imatge. Aquest sistema es basa en una tecnologia d’Infitec anomenada divisió espectral. Amb aquesta tecnologia, l’ull de l’espectador rebrà els tres components vermell, verd i blau de la imatge però cadascun arribarà amb una longitud d’ona diferent.

A l’ull esquerre arriba el color amb una longitud d’ona lleugerament inferior a la que hi percebrem.

El resultat final tot just s’aprecia, però tendeix a anar-se’n al verd en el cas de l’ull dret i cap al vermell en el cas de l’esquerre. Aquesta separació fa que puguem inclinar el cap sense perdre la sensació de tres dimensions. Per a aquest sistema es col·loca una lent especial en el projector que gira de manera sincronitzada per filtrar els fotogrames corresponents a cada ull. Llavors entra en joc el sistema d’ulleres de l’espectador, que en el sistema Dolby-3D és estàtic.

Aquest sistema té els inconvenients que les ulleres són cares pel sistema complet de 50 filtres que incorporen, a més de poc flexibles a l’hora de col·locar-les damunt d’unes ulleres de visió, per exemple.

Pel que fa al projector, és necessari emetre amb el doble de potència per assolir el mateix efecte que en una projecció de només dos dimensions. Però per al cinema, no haver de canviar el tipus de pantalla és un clar avantatge, ja que es poden ajustar els cinemes a la tecnologia 3D de manera més senzilla.